Ui, si aixequés el cap

Virgili ressuscita l’historiador begurenc Josep Pella i Forgas i la bailaora Carmen Amaya (cap dels dos no és enterrat a l’Empordà, però l’un i va néixer i l’altra hi va viure), i els convoca a Begur, al castell, per parlar de què significa tenir arrels, la identitat, l’iberisme, la permanència i, per contra, les arrels que descansen en el nomadisme o la identitat multicultural. Pella pontificarà sobre l’empordanitat (des dels indiketes) i Amaya li farà de contrapunt parlant (al principi en un andalús tancadíssim, però de seguida en un català andalusitzat, gràcies a Virgili que li regala el do de llengües) de les seves gires mundials, les arrels gitanes i l’amor per Begur. Dialogaran entre ells i interactuaran amb el personatge de La Tramuntana.

L’Empordà al pentagrama, i la sardana com l’essència musical del país. Virgili convoca el gran sardanista Juli Garreta per parlar del ball (nacional) empordanès, i vol passejar amb ell per Sant Feliu de Guíxols. Per un error de càlcul, el convocarà, també, de bracet amb Ralph Elman, músic jueu enterrat a la Bisbal d’Empordà que havia tocat amb els Beatles. Tots dos músics analitzaran el poder tel·lúric de la Sardana, que, miracle, s’acabarà sumant a la conversa com un personatge més i hi dirà la seva. I confrontaran els ritmes ballables, des d’una entesa sideral, amb les noves tendències que els explicarà una dj jove de la discoteca més important de Sant Feliu.

Virgili convoca Truman Capote i Tom Sharpe per explorar com la Costa Brava va captivar artistes internacionals. A la Residència Finestres i l'hotel Llafranc, revisiten aquests indrets amb les encarregades actuals. Entre humor i crítica, debaten la idealització d'aquests llocs mentre Virgili els fa parlar català, revelant perspectives úniques sobre l'Empordà.

Virgili ressuscita Josep Ensesa i Rafel Masó a Ui, si aixequés el cap per reflexionar sobre el turisme de masses i el turisme selectiu a S’Agaró. En un debat intergeneracional amb activistes de Salvem l’Empordà, analitzen l’impacte del desarrollisme i el futur sostenible de la Costa Brava, tot compartint un dinar que uneix visions aparentment contraposades.